La finca de Raixa és una bella possessió situada al municipi de Bunyola al voltant d’una clastra d'estil italià. Els jardins que l’envolten, la monumental escalinata, el gran safareig i les vistes panoràmiques que regala al visitant la converteixen en una aturada ineludible.
L’origen de Raixa es troba en una alqueria islàmica de la qual tan sols en queda el topònim. Després de la conquesta de Mallorca, el 1229 per part del rei Jaume I d’Aragó, la finca passà a ser propietat del comte d’Empúries. Durant l’edat mitjana va pertànyer a les famílies Sureda de Sant Martí i Safortesa-Tagamanent, aquesta darrera la va reconstruir a principis del segle XVI. D’aquell temps resten la volta de la capella i el pòrtic de la clastra.
Un altre episodi a remarcar és quan la casa va ser assaltada i cremada el 1522 pels seguidors de les lluites socials de les Germanies, perquè el propietari d’aleshores, Pere-Joan Safortesa i Descatlar, era partidari de la causa reial. Durant la darrera rehabilitació s’han trobat indicis d’aquell incendi en una finestra gòtica descoberta a la sala principal.
La reforma definitiva va recaure, però, en el mestre d’obres Tomàs Abrines i Beltran (Palma, 1775-1854) contractat pel cardenal Despuig des del 1806. L’any següent el cardenal partí cap a Itàlia per acompanyar el papa Pius VII perseguit per Napoleó. Despuig mai no pogué tornar a Mallorca i morí a Lucca (Toscana) el 2 de maig de 1813.
En conseqüència la reforma de Raixa, l’organització del museu i els altres projectes quedaren sota la direcció de Ramon i Joan Despuig i Safortesa, nebots predilectes del cardenal.
De la casa actual destaca la galeria del migjorn que sabem construïda vers el 1808. De la resta de l’edifici hem de citar la clastra entorn de la qual es distribueixen les dependències característiques d’una possessió com són la tafona, la botiga de l’oli, els estables, la casa dels amos, etc.
Punt i a part mereix la cambra, on segons la tradició va romandre santa Catalina Tomàs (Valldemossa, 1531-Palma, 1574) quan de molt jove formà part del servei dels Safortesa-Tagamanent. La seva beatificació es produí a Roma l’any 1792 gràcies a l’impuls del cardenal Despuig.
El 18 de juny de 1660 el primer comte de Montenegro, Ramon Despuig i Rocabertí, va comprar Raixa i a partir d’aquell moment es va convertir en la possessió emblemàtica d’aquella família. En el segle XVIII els successius comtes reformaren i ampliaren la casa com era habitual durant l’època barroca. Llavors ja hi havia alguns horts d’esbargiment denominats: de les Llimoneres, de la Gruta i hort Nou, documentats el 1740.
Els protagonistes de la darrera transformació foren els germans Joan i Antoni Despuig i Dameto. El primer (Palma,1735-1813) va ser el IV comte de Montenegro i VII de Montoro. El segon, Antoni (Palma,1745-Lucca, 1813), va dur a terme una carrera eclesiàstica ascendent que culminà amb el seu nomenament com a cardenal el 1803 per part del papa Pius VII.
El cardenal Despuig és un dels personatges més rellevants de la Il·lustració a Mallorca. Va ser un gran mecenes i un apassionat col·leccionista d’art i antiguitats procedents de les seves llargues estades a Itàlia. Entre el 1787 i el 1796 patrocinà excavacions en uns terrenys d’Ariccia, prop de Roma. Amb les peces obtingudes i d’altres comprades va crear un museu d’escultura clàssica que instal·là a Raixa mateix, on treballaren els escultors Pascual Cortés, Luis Melis, Francesco Lazzarini i l’ajudant Giovanni Tribelli. Actualment, part d’aquella col·lecció es troba al castell de Bellver a Palma.
